I passen les tempestes

Un matrimoni en crisi, una parella que cerca l'amor i una noia quelluita aferrissadament per aconseguir-lo, conviuen unes hores en unacasa a?llada enmig d'una tempesta. Si bé els personatges de l'obraactuen empesos per l'engany, per la por a dir-se la veritat, a poc apoc, a mesura que la tempesta amaini, aniran trobant la manerad'esdevenir honestos amb ells mateixos i essencialment amb els altres. Els sentiments dels personatges ens els revelen com a éssers fr?gilsque només trobaran l'assossec en la creença d'aquestahonestedatAlexandre Ballester i Moragues (Gav?, 1933- La Poblad?Uialf?s, 2011) fou membre de la generació dels premis Sagarra. Elsguardons i les estrenes s?estendrien fins a mitjans dels setanta ambtítols com Siau benvingut, Un baül groc per a Nofre Taylor oComençament a punt de pesta. Després de la d?cada de domini de lacreació col·lectiva, Ballester i el teatre de text tornen a envestiramb força, per. ni L?única mort de Marta Cincinatti (premi Born 1983)ni Al caire de les campanes (premi Teatre Principal 1987)s'estrenaren, i aix. el decebé profundament. La reaparició fulgurantes produí pocs anys abans del seu trasp?s i es concret? en dues pecesmajors: Un no res d?eternitat (2011) i aquesta obra p?stuma