Temps de llucar

A Temps de llucar, l’escriptora-dona de Lleida Dolors Sistac ens obrela porta perquè puguem fer un primer tast de la seva vida privada,particular, tot acompanyant-la pels viaranys dels records, sovintembolcallats per la boira. Els records, quan es recuperen, prenenconsistència, fan desaparèixer els fantasmes i ens ajuden ainterpretar el present i a encarar el futur. No es tracta decomplaure’ns en la nostàlgia per fer-la servir de bàcul de la vellesa, sinó d’acceptar i entendre tal com ens han fet, tal com ens hem fet.En aquesta cerca de la mem.ria Dolors Sistac hi deixa aflorarsensacions, pensaments íntims, que ens ajudaran a completar l’essència del personatge.Dolors Sistac (Lleida, 1922). Exmestra i exprofessorade llengua i literatura catalanes a l’Escola Normal de Lleida, ambestudis biogràfics i de crítica literària sobre Josep Estadella iArnó, poeta de Lleida (1976), o Samuel Gili Gaya (1976-1977). Hapublicat Líriques del silenci (2001), La vella dorment i altreshist.ries (1994). Més endavant, paral·lelament a la seua pràctica delperiodisme d’opinió, esdevé columnista habitual, cosa que es resumiràen volums com Passes de vellut (1994), La mirada encantada (2005) iFoc d’encenalls (2007).