Poble catalá, posa´t a caminar

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el PaísValenci?, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxade la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenienper objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de laprimera mobilització general de la societat civil dels territoris deparla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de latransició democr?tica fora de Barcelona i les grans ciutats. En un moment polític convuls, els diferents governs espanyols vanprohibir la Marxa i van reprimir durament els participants ambviol?ncia, multes i detencions ?com s'ha pogut contrastar en elsarxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després,s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions?, per? elmoviment popular va donar prova de la seva força. «A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia elsprincipis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una benencertada posició de desobedi?ncia civil.» [Arcadi Oliveres, alpr?leg] «Aleshores d?iem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança.Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fentrealitat.» [?ngel Colom, a l'epíleg]