Més enllà de l'acronímia: la confixació

Aquest estudi dona compte d'un nou recurs per a la creació de mots: la confixació. Quan nombroses empreses, entitats i altres iniciatives de la ciutat de Girona s'anomenen amb "gir(o)" (Girocentre, la girocleta, girobòtica, Giropark, Girotec, girmoto, Mercagiro, Reprogir...) ja no estem davant d'acrònims o mots creuats (és a dir, mots construïts mitjançant la fusió d'altres mots), que per definició són singulars, sinó davant d'un procediment neològic específic, regular i altament productiu, consistent a ajuntar peces lèxiques breus referides a un concepte concret: són els "confixos", un tipus de morfema. La confixació no pot considerar-se acronímia, ni composició, ni prefixació, encara que tingui elements en comú (sobretot formals) amb aqueixos procediments de formació de mots. És un procediment nou, que s'ha anat bastint al llarg de la segona meitat del segle XX. Aquesta obra és fruit d'anys de recerca en el si de l'Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU) del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.