Meditar dia a dia : 25 lliçons per viure en mindfulness

Meditar és aturar-se Parar de fer, de bellugar-se, dÆatrafegar-se. Fer-se una mica enrere, quedar-se al marge del món. Al principi, el que experimentem sembla estrany: hi ha una buidor (dÆacció, de distracció) i una plenitud (pensaments i sensacions tumultuosos dels quals prenem consciència tot dÆuna). Hi ha el que trobem a faltar: els nostres punts de referència i coses a fer; i al cap dÆun moment apareix lÆassossec que prové dÆaquesta mancança. Les coses no succeeixen com a "lÆexterior", on la ment es troba permanentment aferrada a algun objecte o projecte: actuar, reflexionar sobre un tema concret, distreure lÆatenció. En aquesta aparent no-acció de lÆexperiència meditativa, esmercem temps a habituar-nos-hi, a veurehi una mica més clar. Igual com al quadre. Igual com passem de la llum a lÆombra. Hem entrat dins nostre, de debò. Ho teníem molt a prop, però mai no hi fèiem cap. Més aviat vagarejàvem per fora: en una època dÆincitacions desmesurades i de connexions desbocades, el lligam amb nosaltres mateixos en moltes ocasions resta erm. Interioritats abandonadesà Les exterioritats són més fàcils i més abalisades. Mentre que lÆexperiència meditativa sovint és una terra sense senderes. A lÆhabitació on medita el filòsof hi ha menys llum, per tant, cal obrir ben bé els ulls. Dins nostre també: hi ha menys evidències i garanties, per això hem dÆobrir de bat a bat els ulls de la nostra ment. Pensàvem, esperàvem trobar la calma, el buit. Acostumem a caure en un gran desordre, en el desgavell, en el caos. Aspiràvem a la claredat i hem trobat la confusió. De vegades, meditar ens exposa a lÆangoixa, al sofriment, al que ens fa patir i que evitàvem pensant en una altra cosa, atrafegant-nos distrets. Calmar el nerviosisme Que fàcil que semblava, vist des de fora! Ens imaginàvem que seure i tancar els ulls ja era suficient. Doncs no, això només és un inici, un inici indispensable, no nÆhi haurà prou. Aleshores? Aleshores caldrà treballar, aprendre a mirar, a quedar-nos així, lleugerament fora del món, asseguts, amb els ulls tancats. Aprendre a deixar aclarir el tumult. La primera etapa que cal franquejar és aquesta: quedar-nos immòbils i silenciosos prou temps perquè Hem entrat dins nostre, de debò. Ho teníem molt a prop, però mai no hi fèiem cap. 16 ù M E D I TA R D I A A D I A una mena de calma ens arribi a embolcallar el xerroteig de la ment, a bastament per començar a veure-hi una mica més clar. Sense forçar, sense voler: altrament reactivaria el desordre. Deixar fer i deixar entrar, des de lÆinteriorà De vegades, cal esperar molt temps. No podem accelerar aquesta activitat. Ens agradaria, però no: meditar vol temps. Fins i tot hi haurà dies que no passarà res. Vergonyós, oi? I anacrònic, en la nostra època de promeses dÆinstataneïtat i de garanties de resultats. Els sabers zen són plens dÆhistòries en aquest sentit. Com ara aquesta, en què un alumne demana al mestre: «Mestre, quant de temps em caldrà meditar per assolir la serenitat?». Al cap dÆun llarg silenci, el mestre li respon: «Trenta anys». LÆalumne queda colpit: «Ufà És una mica massa. I si meÆn faig un tip, si treballo moltíssim, de dia i de nit, si no faig altra cosa?». El mestre guarda silenci una llarga estona i acaba etzibant- li: «Llavors, cinquanta anysà». Començar a veure-hi més clar Ens hem aturat, ens hem assegut i hem tancat els ulls. No per dormir, no per descansar, sinó per comprendre: comprendre el que experimentem, aclarir aquest desordre que no és sinó lÆeco del món dins nostre. Comprendre que hi ha dues vies: la de la intel·ligència (intervenir, actuar, modelar la realitat amb la voluntat, la lucidesa, els afanys) i la de lÆexperiència (acollir la realitat tota nua i permetre-li que ens cobreixi, que ens habiti, que ens impregni, en un impuls de deixar-nos anar amb els cinc sentits). En tots dos casos, intel·ligència o experiència, continuem enllaçats amb el món. Per comprendreÆl millor o experimentar-lo millor. Totes dues vies són perfectes, cada una en el seu estil. Són igualment bones. Totes dues les necessitem. I hem de mantenir-les actives i àgils. 18 ù M E D I TA R D I A A D I A Per simplificar, diguem que la primera via és la de la reflexió filosòfica. I la segona (acollir el món sense pensar-lo forçosament, o pensar-lo però sense mots, o més enllà dels mots), la del mindfulness. El que ens interessa en aquest llibre és el punt de vista del mindfulness pel que fa a la meditació. Existir en mindfulness El mindfulness consisteix a intensificar la presència en lÆinstant, a immobilitzar-se per impregnar-seÆn, en lloc dÆescapar-seÆn o de voler modificar-lo, per lÆacte o el pensament. El mindfulness es troba en aquest impuls del filòsof, que aparta la vista durant un instant de la feina de reflexió i passa a un altre registre: digerir, assimilar el que la seva intel·ligència acaba de produir o de descobrir. Preparar-se, qui sap, per anar encara més enllà. Aturant-se per fer-se conscient. El mindfulness no és, doncs, quedar-se buit ni produir idees. És aturar-se per contactar amb lÆexperiència, sempre en activitat, que estem vivint; i per observar aleshores la naturalesa de la nostra relació respecte a aquesta experiència, la naturalesa de la nostra presència respecte a aquest instant. És el que està succeint ara, si, tot continuant llegint lentament aquestes línies, us adoneu que vosaltres també esteu respirant, esteu tenint sensacions corporals, dÆaltres objectes que no són aquest llibre en el camp de visió, que hi ha sons que us envolten, pensaments que us reclamen en una altra banda o que murmuren apreciacions o opinions sobre el que esteu llegint, etc. El mindfulness consisteix, just quan us disposareu a girar aquesta pàgina i a passar a la següent (potser ja teniu la mà preparada fins i tot abans dÆhaver acabat de llegir aquestes ratlles), en el fet de suspendre el moviment i observar: observar la intenció de passar la pàgina que ja existeix en vosaltres. En el fet de dir-vos "giraré el full" en lloc de fer-ho sense ni tan sols prendreÆn consciència. El mindfulness és això: crear de tant en tant un espai petitet per "veureÆs fer". Em direu que no és una cosa indispensable per passar una pàgina. És veritat. Per contra, seÆns revelarà útil en força moments de la vida.