MANUEL DE PEDROLO

La periodista Bel Zaballa ha dut a terme una intensa tasca dedocumentació per narrar la trajectòria vital, literària i política deManuel de Pedrolo. Fill d'una família aristocràtica i adinerada de laSegarra, de seguida es va revelar com un lector compulsiu i unactivista ingovernable. A només divuit anys va presentar-se voluntaria l'Exèrcit Popular, però la cruesa de la guerra el va marcar per atota la vida. Durant la postguerra va sobreviure amb diverses feines:detectiu privat, corrector de novel·les de Corín Tellado o traductorautodidacte de Paul Valéry, William Faulkner i T. S. Eliot. Però laseva passió era escriure. De fet, l'escriptura era la seva millor arma per a contribuir al renaixement del nostre país. Unes obres amb valor de testimoniatge que se li acumulaven al calaix. Van passar anys fins que va poder veure publicada la primera novel·la. La censura eraimplacable amb ell.Manuel de Pedrolo no es va rendir mai. Marxista heterodox iindependentista convençut, es va mantenir fidel a la llengua catalana, tot i ser conscient de les limitacions econòmiques que aixòcomportava. Home auster, que no viatjava ni menjava mai fora de casa,seguia una rutina estricta de feina. Amb la reforma del règim, vamantenir intacte l'ideari rupturista al marge de les rebaixes irenúncies. Mentrestant, anava construint una obra colossal dediferents gèneres i estils. Una obra eclipsada, paradoxalment, perl'èxit aclaparador d'un sol llibre que amb el temps es convertiria enla novel·la més llegida de la nostra literatura. «Si ho hagués sabut,no hauria escrit el Mecanoscrit» va arribar a confessar l'escriptor,que continuava treballant com un novel·lista total. Popular ireconegut, Pedrolo no va deixar de ser mai aquell home senzill iinsubornable als drets socials i nacionals del nostre poble. «Perl'únic que val la pena lluitar és per les utopies», va sentenciar.Aquest era el seu convenciment i el llegat que ens ha deixat,juntament amb la seva obra, com una eina de combat per als tempsconvulsos que també vivim avui.