Just en tombar per aquesta cantonada

Les narracions dÆaquest llibre comencen just en tombar per aquesta cantonada, punt dÆencontres i desencontres, de mirades fugisseres, de vianants que esperen, que passen..., espai de transició entre dues vies, però també una inflexió en el periple diari del ciutadà, un gir cap a la cara oculta del carrer... Un collage de la vida contemporània, centrada sobretot en un escenari característic: la ciutat, populosa i desolada alhora, múltiple i contradictòria.En el text, sÆhi desplega un seguit de situacions, sovint impregnades dÆun humor subtil i profundament amarg, a través de les quals es manifesten la massificació de la societat, lÆanul·lació de lÆindividu, la solitud, les realitats virtuals, el fetitxisme dels objectes, les relacions de poder...En el pròleg que Feliu Formosa va escriure per al llibre de lÆautor Naturalesa dels dies, es pot llegir: ôDaví és un poeta que no defuig la reiteració obsessiva dÆuns temes que ens donen el marc de la seva poesia; asfalt, túnels, rails, metro, andana, tram, murs, autopista, estació, ciment, trànsit, vorera, semàfor, bars, calçada, és a dir, llocs on el temps (un altre mot que apareix de manera reiterada) passa dÆuna manera inaferrableö. Unes observacions que sens dubte també seÆns revelen a «Just en tombar per aquesta cantonada».