Francesc Pujols i la filosofia

Francesc Pujols morí a Barcelona lÆany 1962. En aquell moment, Josep Pla escrivia les següents reflexions: "Físicament, tant com intel.lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. [...] Pujols no va fer res per evitar el pintoresc. NÆha sentit la fascinació. Per. la gent no ha passat dÆaquí. LÆha tingut per un home anecd.tic". Certament, Pujols és un intel.lectual imprescindible per a comprendre la Catalunya contemporània, per. per a la majoria de gent fou, i és, un humorista. Per. molts el va tenir en alta estima: Eugeni dÆOrs, Joan Crexells, Salvador Dalí, Josep Mª de Sagarra, Artur Bladé... Aix. no treu que pel franquisme i perquè la seva obra fou majoritàriament publicada en premsa passa que, tot i que és conegut, no en tenim ni un coneixement rigorós ni tota la seva obra a lÆabast per valorar-la adequadament i per contrastar les paraules elogioses que li han dedicat Pla i Dalí. En aquest llibre, a banda dÆun bon estudi introductori, sÆagrupen els articles i conferències de Pujols que tenen com a fil conductor la filosofia. Foren escrits i publicats entre 1922 i 1938 i els hem agrupat cronol.gicament i temàticament per tal que hom tingui una visió de conjunt del seu pensament.