El monjo i la psicoanalista

Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París. En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa una relectura del mite d'Èdip i una manera diferent d'escoltar els pacients. Refusada per la Sorbona, Balmary la publica com a llibre (LÆhomme aux statues. Freud et la faute cachée du père, 1979). Després sÆinteressa pels orígens de la paraula i sÆorienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Posa en pràctica un mètode de lectura i interpretació en grup dels textos en la seva llengua original ùhebreu i grecù, de manera semblant al que permet fer la psicoanàlisi. Exposa aquestes recerques en tres obres: Le sacrifice interdit. Freud et la Biblie (1986), La divine origine. Dieu nÆa pas créé lÆhomme (1993), i Abel ou la traversée de lÆEden (1999). En el seu darrer llibre, Le moine et la psychanalyste (2005), explica la seva trobada i amistat amb el monjo Marc-François, germà del psicoanalista Jacques Lacan, mitjançant una ficció dialogada. LÆobra de Balmary gaudeix dÆuna gran difusió a França, i ha estat traduïda a lÆanglès, el portuguès, el neerlandès, lÆitalià, el grec i el japonès. LÆedició de Fragmenta serà la primera traducció dÆuna obra de Balmary en lÆàmbit hispànic. De Le moine et la psychanalyste se n'han venut 22.000 exemplars només a França.