Dependent ben plantat per a hereu sobiranista

"Avui lÆOriol ha de celebrar Sant Valentí per no disgustar el nòvio. Si fos una relació com Déu mana, li aclariria que ell celebra el Dia dels enamorats català: Sant Jordi, però no vol resultar desagradable amb una afirmació nacionalista que la història no necessita de moment. No és que el nòvio de lÆadvocat no sigui català, també ho és, però de Cornellà del Llobregat, concretament de Sant Ildefons, el barri del grup musical Estopa, coincidència que no omple el xicot dÆorgull. Per això més val no recordar-lÆhi com va fer lÆOriol quan es van conèixer,si bé el comentari els va permetre descobrir que, a més de lÆatracció física, els unia el menyspreu pels germans Muñoz: xarnegos per un, garrulos per lÆaltre".Dependent ben plantat per a hereu sobiranista és un melodrama descregut i alhora apassionat que, allunyant-se deliberadament del pensament correcte i bonista, ofereix una visió inusual de la societat catalana mitjançant la història dÆamor entre un madur advocat catalanista - etern playboy de la societat civil- i un jove cornellanenc que renega dels seus orígens i desitja prosperar en la Barcelona burgesa i nostrada. Aquest conte de fades al revés, que podria passar per una versió iconoclasta dÆUltimas tardes con Teresa de Marsé, és també una nova versió del mite de Pigmalió. Així el romanticisme ingenu -però pràctic- del noi és propi de qualsevol Pretty Woman, dÆigual manera que el seu català fonèticament accidentat remet a lÆEliza Doolittle de lÆobra teatral, a qui calen unes classes dÆanglès per desempallegar-se de lÆaccent cockney.Amb un llenguatge precís i dinàmic, però transcendent, Daniel OÆHara construeix una novel·la lúcida i explícita, premiada per la seva força i valentia. Un llibre que no ha deixat indiferent a qui lÆha titllat de ôliteratura degeneradaö.