Contes que em van curar

«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, per. encaraexisteixen en lameva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feiacatorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscoshe vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Per. els contes de lamare potser eren la seva manera d?explicar-me com era el meu país, elmeu paisatge, abans de la desolació... De fer-me aprendre sensellibres la hist.ria del meu poble, trepitjada i perduda. Perqu? jo,aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gr?cies als contes, quan em sentoperduda, veig all? al lluny la llumeta de la cabanadel bosc. Són ladimensió emotiva de la meva identitat».BUT NA BUT... aix. era i no era una noia amb el cos ferit per laguerra per. amb l?energia d?un cor enorme alimentat per les hist.riesde la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper elscontes orals d?un país que, com la Nadia, ha canviat d?identitat per.no ha perdut l?ess?ncia. Un regal per als lectors catalans, que hanacollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.